No sé ben bé quan em vaig enganxar el futbol, bé de fet si que hu sé , suposu que debia ser de ben petita , sempre portava els colors del Barça el cor , pero el vaig començar a seguir amb 16 anys , quan el Barça va quedar segon a la lliga del 2003/04 , i el Madrid va quedar quart en aquella ocasió que la lliga la va guanyar el Vàlencia , i va ser una lliga bastant emocionant.
La lliga 2004/05 la vaig seguir sencera em vaig il.lusionar amb el Barça i també em vaig enfedar quan ens van eliminar de la Champions , pero tot i així vam guanyar la lliga , va ser el primer titol de dos anys gloriosos pel Barça que l' única cosa que no vam guanyar va ser la copa del rei , m' enrecordu que va ser el primer cop que vaig anar el Camp Nou a celebrar algu que guanyava el Barça , la temporada 2005/06 ja va ser el punt algid vam guanyar la lliga i la Champions , aquell nanu que jugava contra nosaltres a la final de Wembley , Cesc era de casa i l' haviem deixat escapar , encara no ens plantejaven recupera'l... cosa que jo no entenia...
Després van venir dos anys dolentissims tot i aixó com a bona culé que sóc em vaig mantenir el costat de l' equip, després vindria Guardiola i jo seria de les poques que el defensaria perquè era de la casa i culé , i van venir tres anys daurats una copa del rei , tres lligues , dos champions , tres supercopes d' Espanya , dos super copes d' Europa , un mundial de clubs i en tots aquests tituls , Guardiola diu: -Vull Cesc , vull fer tornar aquest noi a casa i a la fi després de tres anys ens hu aconsegueix ens torna a Cesc a casa seva amb els seus amics .
Només puc dir que potser no hi entenc molt de futbol , pero gracies Guardiola, gràcies per fer-nos viure una gran etapa el nostre club i gràcies per sentir els colors com el que més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada