Avui torno a escriure amb l' idioma que em sento cómoda també el que crec que es l' idioma del meu equip de futbol , estic al tren aixó hu escric amb mà , més tard hu passaré a l' ordinar , un dia ple d' emocions pero sobretot una tarda que es podrien resumir en tres segons i un Cesc que he cridat , perquè em sentissin... pero avui potser la palma se l' emporta Villa , que macu que simpàtic i sobretot s' ha parat i s' ha fet una foto amb nosaltres.
Corro molts quilometres per veure Cesc, pero es que no em fa res jo amb aquests segons que el veig en persona , soc més feliç que un regaliç.
Mils d' emocions que simplement et pot donar un equip de futbol , i un grup de jugadors et facin sentir tants sentiments i tantes emocions.
Espero algun dia aconseguir la tan ansiada foto amb Cesc , pero es que el veig ni que siguin dos segons i em derriteixo....
Per avui es tot sembla curt pero escrit el tren i em retolador cansa....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada