Farà dos anys que vas marxar , encara recordo aquella tarda del dia 9 d' Octubre del 2009 m' apretaves la m'a al hospital , et despedies de mi , quan hi penso em venen llàgrimes els ulls , i ganes de plorar , no m' olvidu de tu , ara en aquests moments et preguntaria tantes coses que en aquell moment no et vaig preguntar , coses que ja mai et podré preguntar , et preguntaria també coses meves, coses que em volten pel cap , penso aixó la iaia hu sabria , aixó la iaia m' hu respondria....
Casa teva , m' he le fet una mica més meva , pero de vegades penso que algun dia m' apareixeràs , que em diràs fora que aixó es casa meva , pero ser que aixó no passarà , fa cosa d' un any vaig somiar amb tu , em vaig espantar , em parlaves, pero desde aquell somni , no he tornat a somiar amb tu , quan vaig a comprar també penso amb tu , la iaia estara encantada amb l' Eva, la noia de la botiga que la va agafar quan tu vas marxar.
Iaia m' agradaria preguntarte tantes coses , pero en hi ha una que t' en faria mils i mils preguntes , i no acabaria de preguntarte... pero ja no hu podré fer, iaia siguis on siguis no t' olbidu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada