TU I JO ALHORA TAN LLUNY TAN APROP

Tu tant lluny de mi , pero alhora tan aprop , jo tan lluny de tu , de fet em pregunto si et recordes de mi , del nostre passat comú , jo poc poc vaig recordant , vaig recordant el passat comú , els nostres jocs , les nostres rialles , el jocs , l'olor a tarda llarga d' estiu , divertint-nos amb les bicis , o simplement passejant .


Torno a passejar pels racons màgics que haviem estat , torno a sentir , torno a recordar i de cop m' adono que els anys han passat que ja no som aquells nens , que tu has fet un camí molt lluny de mi , que casi bé es impensable de arribar-te a tocar, pero el meu somriure em fa pensar de nou que no hi han impossibles.....


No hi han impossibles per tornar-nos a trobar , per portar-te a passejar , per somiar ,per estar de nou com fa tans anys , i decideixo no desistir si em tinc que patejar tota Catalunya em tren per tu si fa falta hu farè , pero vull que tornis a viure la nostra màgia la que vam viure quan erem petits ....si hu vull tornar a viure, vull tornar somriure com tants de cops faig , pero al teu costat.