Avui aquesta nit ha fet dos anys que vas marxar, la malaltia s' et va menjar iaia , jo peró no puc oblidar el dia tan trist que va ser el 10/10/09,aquella nit no vaig dormir , de fet ja feia vàries nits que no hu feia , els nervis em consumien , sabia que el moment inevitablament estava a prop, fa dos anys quan la tia va trucar encara respiraves, quan els papes van arribar a l' hospital ja no respiraves, aquella tarda de fa dos anys i un dia m' havies estat agafant la mà tota la tarda, no me la deixaves t' estaves despedint , em vas dir adeu...
Després de que tu marxesis , recordo vagament el que va passar , el dia el tanatori , la gent vinguent a dir-te adeu , el cansanci , cansada de tanta gent, cansada de tants acompanyaments el sentiment, cansa de la gent ... sé que aquella nit si que vaig dormir finalment , el cansanci va poder amb mi ... el pitjor dia va ser aquell vaig pensar , el de tenir-te el costat sapiguent que mai més tornaries a parlar , que mai més em tornaries a renyar , que mai més tantes coses...
Fa ja dos anys de tot aixó , pero jo aixó no puc oblidar , no puc oblidar aquell dia , el dia de l' enterrament va ser com un punt i final , començaven de nou i sense tu , ens teniem que acostumar estar sense tu , pero el dia avans tu eres el nostre costat , pero ja no ens podies parlar ni renyar-nos perqué hi eres de cos , la teva ànima ja havia marxat.
M' imagino com seria la teva vida ara dos anys més tard, suposu que no hagués pas canviat gaire,per nosaltres que en algunes coses ens ha canviat seria com era fa dos anys , seguiries llegint llibres i mirant la tele, i també segurement t' ompliries de porqueries a la botiga de l' Eva, quan et digués que vull restaurar la casa m' enviaries a pastar fang, pero de bon grat canviaria tot aixó que ara tinc perquè tu tornessis.
Iaia t' estimu, sé que ets l' estrella més brillant que hi ha el cel i desde allà ens cuides i ens mimes.Una cançó que avui fa dos anys em va ajudar a passar una mica més bé el tràngol es : Aquella estrella de allà. Quan l' escolto ara no puc deixar de plorar.
Peró tot i així crec que es super important tenir en el blog aquesta cançó i aquesta entrada, aquella estrella de allá, ets tu iaia, que em cuides i ens cuides, ens vigiles i ens segueixes estimant , el principi de tot fa dos anys mirava el cel a mirar si et veia , i l' estrella més brillant eres tu iaia , em somreies i jo et somreia , ara ja no hu faig tant pero sé que hi ets.
El dia 10/10/09 no el podré olvidar per vagament que recordi , es un dia en que masses coses em van fer mal, tot i que no sóc una persona que exterioritzo molt , escriure va bé, em desfogo i trec tot el de dintre.
Espero comentaris o no , jo sé que tinc uns quants ulls que em llegeixin encara que no em comentin, aquesta entrada es molt personal pero necessitava pujar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada